La reflexologia, la teràpia de zones reflexes o la reflexoteràpia són termes que descriuen el mateix: l’ús d’un sistema de tocar, de fer massatge, més habitualment al peu, però també es fa a les mans, les orelles, la cara, la llengua o l’esquena, zones on se sap que l’àrea del cos en la que es fa el massatge, conté el mapa del cos sencer. N’és una representació hologràfica. En aquest sentit, treballar en àrees específiques del peu, o de la zona reflexa corporal escollida, pot influir a altres zones del cos.

La reflexologia no és un simple massatge, és un poderós mètode per mantenir la salut i per reforçar-la, millorar-la, així com per alleujar símptomes o causes de malestar i de malaltia. És una manera de mantenir l’equilibri del cos, ajudant-lo a relaxar-se i propiciant la seva capacitat d’autocuració.

Els reflexòlegs amb experiència, segons la qualitat del tacte de cada zona que toquen, poden identificar zones del cos que estan afectades, que no estan en el seu estat fisiològic òptim, en estats previs o imminents a la malaltia. No existeix un clar consens sobre la localització d’alguns punts del cos en les diferents zones reflexes, tot i que es troben, la majoria en zones properes, per tant, degut a això es diu que no pot ser considerada una tècnica diagnòstica, però sí com a tècnica de prevenció de malalties o per reduir-ne la severitat.

La reflexologia es una tècnica mil·lenària que ja es feia servir a l’Índia 5000 anys aC, a Egipte 2500 aC pels seus metges i a la Xina 4000 anys aC. L’auriculoteràpia pot ser considerada com una forma de reflexologia, tot i que sovint s’engloba més en el camp de l’acupuntura. Els indis americans també tractaven els peus passant-se la informació sobre com fer-ho, de generació en generació pel boca orella.

No hi ha un clar consens ni se sap encara com funciona la reflexologia, tot i que no hi ha dubte que funciona, encara que en el moment de rebre-la no es noti un efecte immediat.

Efectes immediats i tardans de la reflexologia en el cos

Després d’una sessió de reflexologia, se sol notar un estat general més relaxat. També es pot notar un dolor localitzat o distant a la zona que s’ha treballat, sudoració o calfreds, canvis a la freqüència cardíaca, respiratòria o a la temperatura del cos, nàusees, canvis emocionals, cansament profund i desig de descansar i dormir.

S’han demostrat canvis en el flux sanguini renal després de la reflexologia en voluntaris sans, a través d’ecografies renals. També s’han descrit canvis en la pressió sanguínia, en les arítmies cardíaques sinusals i en l’efecte dels baroreceptors (les terminacions nervioses encarregades de detectar i identificar la pressió en el cos). També es parla de què l’efecte analgèsic, relaxant i de bloqueig nerviós de la reflexologia poden ser deguts a una estasi sanguínia relativa a la  zona afectada (circulació més lenta de la sang per les venes, el que permet que els nutrients i les substàncies corporals amb acció curativa del cos- endorfines, substància P, prostaglandines…- tinguin més temps d’exercir la seva acció).

Possibles mecanismes d’acció de la reflexologia

  • Estimulació nerviosa transcutània: actuaria igual que un TENS (Transcutaneous electrical nerve stimulation o Estimulació transcutània del nervi), alleujant o suprimint els impulsos dolorosos.  Això podria ser similar a l’impacte de qualsevol teràpia manual tàctil, ja que se sap que els impulsos tàctils arriben al cervell abans que els impulsos dolorosos, tancant així la porta a la percepció del dolor.
  • Camps electromagnètics: Existeixen teories electromagnètiques basades en la creença que el cervell humà, en comú amb altres matèries orgàniques, vibra i emet ones alfa que es poden mesurar amb un electroencefalograma, el que es coneix com la ressonància de Schuman. Es considera que el cervell és la unió entre les vibracions de la Terra i el nostre cos; si el cervell vibra a una freqüència d’ona alfa, la persona pot estar en equilibri i harmonia amb ella mateixa i amb l’entorn i per tant, en bon estat de salut. L’estrès físic o emocional distorsiona o bloqueja aquests missatges de benestar i es redueix la freqüència de vibració. La curació en reflexologia també pot ser deguda per ressonància simpàtica, per la qual, les ones alfa de qui realitza la reflexologia són transmeses a qui la rep, restaurant així l’equilibri de la persona
  • Teoria de l’impuls nerviós: Es basa en la teoria que la pressió sobre el peu o altres àrees del cos desencadena la resposta de neurones aferents, a través dels ganglis de la medul·la espinal cap al cervell. Els dits de les mans i dels peus són particularment sensibles al tacte ja que tenen gran quantitat de receptors de Meissner, que transmeten els impulsos tàctils cap al cervell, i de receptors de Pacini que transmeten els impulsos de pressió. El missatge és retornat via neurones motores, a través dels ganglis de la medul·la espinal caps als grups musculars pertinents.
  • Teoria de la integració autonòmica-somàtica: Per la qual la reflexologia ajudaria a la integració del mecanisme d’estrès, del sistema nerviós autònom, del sistema nerviós motor i somàtic. Lett (2000) també ha suggerit que l’estimulació cutània i muscular de nocioceptors (receptors del dolor), desencadena missatges de dolor que poden ser suprimits  per estimulació amb agulla dels receptors mecanotèrmics (receptors de pressió mecànica: corpuscles de Pacini, de Meissner, de Krause, de Ruffini, terminacions nervioses de Merkel), activant així les interneurones inhibitòries encefalinèrgiques de la banya posterior de la medul·la espinal. Això també donaria suport a la teoria dels meridians.
  • Efecte bioquímic: A més, la reflexologia pot treballar estimulant l’alliberació d’endorfines i encefalines, analgèsics naturals del cos i potenciadors de l’estat d’ànim. L’efecte relaxant de la reflexologia té en sí mateix, efectes de reducció o alleujament de l’estrès, de prevenció o alleujament de símptomes i malalties provocades o desencadenades per l’estrès, com per exemple la hipertensió arterial. Això, com s’ha comentat anteriorment, pot ser degut al simple acte de tocar. La necessitat de descansar i dormir de moltes persones després de la reflexologia és una oportunitat pel cos de recuperar l’energia i restablir la salut.
  • Efecte placebo: Així mateix, l’efecte placebo és un mecanisme d’actuació a tenir en compte, tant en la reflexologia, com en qualsevol altre acte mèdic o sanitari (des de la simple prescripció d’un medicament homeopàtic a l’analgèsic més potent, a la realització de tècniques fisioteràpiques modernes o a la imposició de mans). L’efecte placebo, amb la intenció de qui realitza una acció per alleujar el patiment de l’altre i la predisposició de la persona afectada a rebre aquesta ajuda, es inherent a qualsevol acte d’amor, sigui mèdic, social o personal. Per a què l’efecte placebo existeixi és indispensable que hi hagi una relació de confiança entre qui ofereix l’ajuda i qui és ajudat i, confiança i seguretat en el tipus d’ajuda que es rep. En cas contrari, enlloc de servir-nos de l’efecte placebo, estarem activant l’efecte nocebo, tant o més potent que l’anterior, que empitjoraria la situació i els símptomes de la persona afectada.
  • Teoria del flux energètic: Suggereix que receptors d’energia positiva i negativa del peu connecten amb els del terra. La congestió dels peus afectaria a capacitat de recollir energia de la Terra, ja que el flux energètic es veuria impedit. La reflexologia permet i desbloqueja l’energia aturada i permet que els peus recuperin els seus vincles amb l’energia del sòl. Aquesta teoria no explicaria adequadament per què la reflexologia de les mans, de les orelles o de la cara són efectives. La Teoria propioceptiva és similar i descriu la relació espacial entre els peus i el sòl.
  • Teoria dels meridians: Es basa en la teoria dels meridians de la Medicina Tradicional Xinesa, canals d’energia subtil, anomenada Qi, que flueix per tot el cos, de cap a peus, sovint seguint camins o vies neurològiques. És la més popular i la més acceptada. Quan el cos, la ment i l’esperit estan en equilibri, l’energia flueix a través dels meridians sense impediment, però les malalties o els trastorns, l’estrès o el dolor poden produir canvis energètics, incloent excessiu o inadequat Qi, o estancament. La reflexologia reequilibra el Qi, desbloquejant, estimulant o sedant el flux energètic. Existeix relació entre punts d’acupuntura distals de meridians que passen pels peus i les mans i punts de reflexologia.
  • Teixit connectiu i hipotàlam: La matriu extracel·lular del teixit connectiu (teixit que connecta tot el cos) i el sistema de regulació amb l’entorn contribuirien a l’efecte analgèsic de l’acupuntura i la reflexologia. Per MRI s’ha establert la relació entre punt d’acupuntura, zones reflexes i activitat cerebral en el còrtex visual, l’hipotàlam, el teleencèfal i el sistema nerviós autònom.
  • Teoria de l’àcid làctic: Els peus són les zones del cos més llunyanes al cos. Per efecte de la gravetat  es detecten dipòsits sèrics de calci i àcid úric als peus, sovint amb la sensació de dipòsits sorreta o grava sota la pell a la zona del peu corresponent a l’àrea del cos afectada. La reflexologia trenca aquests dipòsits, permetent a l’energia del cos recircular, millorant la circulació sanguínia i limfàtica i retornant l’equilibri al cos.
  • Teoria embrionària: L’embrió conté la informació de tot l’organisme. Segons aquesta teoria, en la seva evolució, el cos humà hauria perdut la capacitat de generar una nova persona, des de qualsevol part del seu cos (capacitat que sí que té un embrió) i a diferència d’alguns organismes inferiors (com la sargantana), però hauríem conservat la capacitat d’autocuració des dels nostres temps embrionaris. Per tant, cada part del cos conté la totalitat de la informació d’aquest, com l’embrió, però a diferents nivells.

Estudis científics sobre la utilitat terapèutica de la reflexologia

La majoria dels estudis existents sobre reflexologia podal són xinesos, russos o d’altres països de l’Est. En general fan servir pocs pacients per fer-los i, rarament són estudis aleatoritzats, a doble cec o controlats. Sovint contenen múltiples variables que poden esbiaixar els resultats i conclusions que escombren cap al que els creadors de l’estudi volien demostrar. Cal destacar també que  l’estudi d’elecció per demostrar la utilitat de les tècniques i teràpies mèdiques convencionals, el que es coneix com a gold standard en investigació, l’assaig controlat i aleatoritzat, no és l’única via per demostrar l’efectivitat i la validesa de les medicines i teràpies complementàries.

Entre els estudis de més qualitat existents sobre la reflexologia i la seva utilitat i el seu benefici n’hi ha en pacients amb càncer, en malalties renals,  en dolor i ansietat postoperatoris que requereixen de menys analgèsia convencional, en afeccions ginecològiques, en dolor d’esquena agut i crònic,  en símptomes urinaris associats a l’esclerosi múltiple, en dolor miofacial temporomandibular, en control de la pressió sanguínia i de constants vitals després de cirurgia de by-pass coronari, en dolor crònic… Tots ells demostrant la seva utilitat i cost-eficiència en el tractament d’aquestes situacions.

Articles reflexologia

Spohn D, et al. Naturopathic reflex therapies for the treatment of chronic pain – Part 2: Quantitative sensory testing as a translational tool. Forsch Komplementmed. 2013;20(3):225-30. doi: 10.1159/000353446. Epub 2013 Jun 20.

Moeini M, Kahangi LS, Valiani M, Heshmat R. The effect of reflexotherapy on patients’ vital signs before coronary artery bypass graft surgery. Iran J Nurs Midwifery Res. 2011 Winter;16(1):8-12.

Moeini M, Kahangi LS, Valiani M, Heshmat R. The effect of reflexotherapy on some of the patients’ vital signs before CABG surgery. Iran J Nurs Midwifery Res. 2011 Winter;16(1):24-8.

Berguer A, Kovacs F, Abraira V, Mufraggi N, Royuela A, Muriel A, Gestoso M, Falahat F, Martín-Granizo R, Zamora J. Neuro-reflexotherapy for the management of myofascial temporomandibular joint pain: a double-blind, placebo-controlled, randomized clinical trial. J Oral Maxillofac Surg. 2008 Aug;66(8):1664-77. doi: 10.1016/j.joms.2008.01.049.

Musial F, Michalsen A, Dobos G. Functional chronic pain syndromes and naturopathic treatments: neurobiological foundations. Forsch Komplementmed. 2008 Apr;15(2):97-103. doi: 10.1159/000121321. Epub 2008 Apr 7.

Tsay SL, Chen HL, Chen SC, Lin HR, Lin KC .Effects of reflexotherapy on acute postoperative pain and anxiety among patients with digestive cancer. Cancer Nurs. 2008 Mar-Apr;31(2):109-15. doi: 10.1097/01.NCC.0000305694.74754.7b.
Wang MY, Tsai PS, Lee PH, Chang WY, Yang CM.
The efficacy of reflexology: systematic review. J Adv Nurs. 2008 Jun;62(5):512-20. doi: 10.1111/j.1365-2648.2008.04606.x.
Kovacs F, Abraira V, Muriel A, Corcoll J, Alegre L, Tomas M, Mir MA, Tobajas P, Gestoso M, Mufraggi N, Gil del Real MT, Zamora J. Prognostic factors for neuroreflexotherapy in the treatment of subacute and chronic neck and back pain: a study of predictors of clinical outcome in routine practice of the Spanish National Health Service. Spine (Phila Pa 1976). 2007 Jul 1;32(15):1621-8.

Abad-Alegría F, Pomarón C. About the neurobiological foundations of the De-Qi–stimulus-response relation. Am J Chin Med. 2004;32(5):807-14.

Grupo PINS. Implementation of neuroreflexotherapy in the treatment of back pain. Results of a pilot trial]. Gac Sanit. 2004 Jul-Aug;18(4):275-86.

Kovacs FM, Llobera J, Abraira V, Lázaro P, Pozo F, Kleinbaum D; KAP Group. Effectiveness and cost-effectiveness analysis of neuroreflexotherapy for subacute and chronic low back pain in routine general practice: a cluster randomized, controlled trial. Spine (Phila Pa 1976). 2002 Jun 1;27(11):1149-59.

Benítez Porras M. Foot reflex therapy and its clinical applications. Rev Enferm. 2001 May;24(5):331-7.

Peter A Mackereth. Denise Tiran. Clinical reflexology. A guide for health professionals.
Churchill Livingstone. 2002: 1, 5-15.

Blissj, Bliss G. How does reflexology work? Theories on why it does work, Reflexology Association of California. On-line. Available: http://www.reflexcal.org/article4.html. 15 February 2000.
Marquardt H. Reflexoherapy of the feet. Stuttgart: Thieme; 2000.
Lett A. Reflex zone therapy for health professionals. London: Churchill Livingstone; 2000.
Kunz K., Kunz B. Ground breaking research in acupuncture to impact reflexology. On-line. Avaliable: http://reflexology-research.com/howto.html. 9 January 1998.

Share Button