Homeopatia

L’Homeopatia és una teràpia energètica que precisa d’un mitjà material per dur-se a terme. La medicina al·lopàtica ha criticat durant molts anys l’ús de l’homeopatia pel fet de no trobar, en la majoria dels preparats, restes materials (molècules) de la substància en qüestió. El motiu pel qual l’homeopatia és tan criticada per la ciència clàssica, és que en la seva composició no hi trobem o hi trobem en molt escassa quantitat, aquelles substàncies que estan indicades en la seva composició.  Per a obtenir el medicament homeopàtic d’una substància, la substància en qüestió ha de ser diluïda i dinamitzada (agitada) diverses vegades, depenent de l’efecte terapèutic que es desitgi. Contràriament al que la lògica cartesiana ens diria, com més diluïda i dinamitzada està una substància (per tant, quantes menys restes d’aquesta es trobin en el preparat), més profund i fort és l’estímul que realitza sobre l’organisme.

El principi bàsic sobre el que es construeix l’homeopatia  és el de similitud o Similimum: l’igual cura l’igual. Segons els principis hanemanians, el que una substància produeix en dosis ponderals (on existeix molècula en quantitat suficient com per ser mesurada), la mateixa substància, diluïda i dinamitzada, conté l’estímul necessari per revertir aquests mateixos efectes. Per exemple: la Ipecacuanha és una planta, el xarop de la qual és usat a nivell hospitalari per a induir el vòmit, actua a nivell local com a irritant i a nivell del bulb cerebral zona on es troba el centre del vòmit i el centre de la tos, com a expectorant. La mateixa substància homeopatitzada, Ipeca, és un remei d’ús habitual per tractar excessos de tos que desencadenen vòmits.

S’usen tant substàncies d’origen vegetal, com animal o mineral. Tracta tant símptomes físics, com mentals, com emocionals, ja que considera que totes les disharmonies existents en la globalitat de l’ésser humà (aspectes físics, mentals, emocionals, espirituals, energètics), són diferents expressions o símptomes d’una situació de pèrdua de salut.

És una teràpia vibracional, energètica, els mecanismes d’acció de la qual no s’expliquen per la física clàssica ni la biologia, si no que s’expliquen per la física quàntica. L’homeopatia té les seves pròpies bases de funcionament, algunes d’elles explicades i recolzades per la física i la bioquímica com són:

  • la Llei d’Ardnt-Schulz: estímuls dèbils augmenten lleugerament la resposta biològica, estímuls mitjans l’augmenten de manera més marcada, estímuls forts la suprimeixen i els molts forts detenen la resposta biològica.
  • el principi de no linealitat, llei d’efectes inversos: falta de relació proporcional entre un estímul i la seva conseqüència, que inclou el fenomen caòtic com un comportament impredictible, i la sensibilitat a petites pertorbacions
  • hormesi: dualitat en els efectes, inhibitoris o estimulants, causat per un mateix agent en diferents dosis o en temps diferents.
  • estructura de l’aigua: memòria molecular en un gran nombre de molècules quan interaccionen amb altres, a través de principis físics coneguts. Es parla de l’existència de patrons organitzats a l’aigua i a la matèria condensada), teoria dels fractals (el tot conté informació de les parts i les parts contenen informació del tot), per tant, per molt diluïda que estigui una molècula, la memòria de les partícules que han estat en contacte amb aquesta substància serà suficient per contenir tota la informació de la substància.

Escoles homeopàtiques

Hi ha 3 grans escoles:

  • unicista: sol prescriure un sol remei que té una similitud molt gran amb la manera d’emmalaltir de la persona a qui se li prescriu
  • pluralista: es prescriuen diversos medicaments homeopàtics per tractar diversos símptomes
  • complexista; es prescriuen diversos remeis homeopàtics que tracten un mateix símptoma des de diferents vessants que s’agrupen en un sol preparat.

 

Organoteràpia

L’organoteràpia té el mateix principi de preparació dels remeis que l’homeopatia.

Es prepara en base a restes de teixits animals sans, normalment porc o ovella, que diluïts i dinamitzats igual que els preparats homeopàtics i segons la Llei d’Ardnt- Schulz i el Principi de Similitud, tenen la capacitat de donar la informació al teixit malalt de com és aquest mateix teixit, sa. En certa manera, recorden al teixit en qüestió com és el seu estat de salut.

 

Sals de Schüssler

Les Sals de Schüssler són 12 sals inorgàniques, a Alemanya n’hi ha autoritzades més, que tots tenim en el nostre cos, i les quals són imprescindibles per a un normal funcionament del nostre organisme. Quan aquestes són deficitàries, poden aparèixer desharmonies tant a nivell físic, com mental com emocional, depenent de en quines reaccions metabòliques intervé la sal deficitària.

Les Sals de Schüssler es preparen a partir de les sals inorgàniques diluïdes, però en aquest cas molt poc diluïdes (a la decimal- DH), de manera que encara queden restes orgàniques quantificables en el preparat. I enlloc de ser dinamitzades, són triturades. Tot plegat fa que la sal de Schüssler que es pren, afavoreixi l’absorció d’aquesta mateixa sal en la dieta, els suplements, que en millori la disponibilitat al cos per a què pugui exercir la seva acció en les vies metabòliques en les quals participi, i en regula l’eliminació. Es basen també en la Llei d’Ardnt- Schulz, però no en el principi de similitud.
Wilhelm Heinrich Schüssler (1821-1898) era el metge alemany que va descobrir l’existència d’aquestes sals inorgàniques en tots els éssers vius i va crear el seu propi sistema de pensament i de tractament de la malaltia.

Articles Sals de Schüssler:

Helmstädter A. Wilhelm Heinrich Schüssler’s healing system “Biochemie” and its further development by Dietrich Schöpwinkel. Gesnerus. 2006;63(3-4):240-58.

 

Flors de bach

La teràpia floral o Flors de Bach són un sistema energètic-vibracional que també usa un mitjà material per ser duta a terme, però en aquest cas, s’enfoca més el seu ús com una teràpia de suport emocional i mental, tot i que també té aplicacions en símptomes físics.

Edward Bach (1886-1936) va descriure 38 flors, segons els efectes que produïen a dosis tòxiques i va descriure una sèrie d’aspectes positius i negatius de cada flor. La presa de la flor diluïda i dinamitzada, amb aspectes tòxics o negatius similars als de la situació emocional que la persona vol superar, ajuden a transformar aquests aspectes negatius en els positius i així extreure la part més positiva, creativa de l’oportunitat, també anomenada crisi, que tota problemàtica en ofereix per créixer a nivell personal.
Les flors de Bach es poden prendre pures o formant part d’un preparat personalitzat.

Si bé la bibliografia científica existent no aconsegueix demostrar l’efectivitat de les Flors de Bach, més enllà del propi efecte placebo, sovint per estudis mal dissenyats per aquest tipus d’intervenció, la pràctica clínica diària, aporta la demostració empírica de la seva utilitat i el seu benefici. Sovint, molts d’aquests estudis conclouen que fa falta la realització de més estudis per tal de demostrar-ne l’efectivitat. Tal i com es reflecteix en l’apartat de Evidencia Científica del primer document d’anàlisi de les Teràpies Alternatives del Ministeri de Sanitat, del 19 de novembre del 2011: encara és molt escàs el nombre d’articles publicats de suficient qualitat que proporcionin alt grau d’evidència sobre la seva efectivitat en situacions clíniques concretes mitjançant l’aplicació de mètodes científics. Malgrat això, l’absència de demostració de la seva eficàcia no ha de ser considerada sempre com a sinònim d’ineficàcia. Molts pacients refereixen cert grau de satisfacció associada a una percepció de millora dels símptomes o en el seu benestar o qualitat de vida, tot i que en moltes ocasions no es disposa d’estudis que permetin determinar si aquesta millora és deguda a l’efecte específic causat pel tractament administrat o degut a l’efecte placebo, inherent a qualsevol acte terapèutic.

 

Articles Flors de Bach

Lechien J1, Hadefi A, Saidi SD, Chimanuka I, Es-Safi M, de Araujo PC, Linkowski P. Treatment by Bach flowers: magical potion or factual medicine? A review of the literature. Rev Med Brux. 2012 Mar-Apr;33(2):105-10.

Ernst E. Bach flower remedies: a systematic review of randomised clinical trials. Swiss Med Wkly. 2010 Aug 24;140:w13079. doi: 10.4414/smw.2010.13079.

Halberstein RA1, Sirkin A, Ojeda-Vaz MM. When less is better: a comparison of Bach Flower Remedies and homeopathy. Ann Epidemiol. 2010 Apr;20(4):298-307. doi: 10.1016/j.annepidem.2009.11.006. Epub 2010 Jan 25.

Thaler K1, Kaminski A, Chapman A, Langley T, Gartlehner G. Bach Flower Remedies for psychological problems and pain: a systematic review. BMC Complement Altern Med. 2009 May 26;9:16. doi: 10.1186/1472-6882-9-16.

Whalley B1, Hyland ME. One size does not fit all: motivational predictors of contextual benefits of therapy. Psychol Psychother. 2009 Sep;82(Pt 3):291-303. doi: 10.1348/147608309X413275. Epub 2009 Mar 14.

Howard J. Do Bach flower remedies have a role to play in pain control? A critical analysis investigating therapeutic value beyond the placebo effect, and the potential of Bach flower remedies as a psychological method of pain relief. Complement Ther Clin Pract. 2007

Hyland ME, Geraghty AW, Joy OE, Turner SI. Spirituality predicts outcome independently of expectancy following flower essence self-treatment. J Psychosom Res. 2006 Jan;60(1):53-8. Aug;13(3):174-83. Epub 2007 Apr 23.

Monvoisin R. Bach flower remedies: a critic of the pseudoscientific, pseudomedicinal concepts and philosophical postures inducted by Dr Bach theory. Ann Pharm Fr. 2005 Nov;63(6):416-28.
Pintov S, Hochman M, Livne A, Heyman E, Lahat E. Bach flower remedies used for attention deficit hyperactivity disorder in children–a prospective double blind controlled study. Eur J Paediatr Neurol. 2005;9(6):395-8. Epub 2005 Oct 27.

Ernst E. “Flower remedies”: a systematic review of the clinical evidence. Wien Klin Wochenschr. 2002 Dec 30;114(23-24):963-6.

Walach H1, Rilling C, Engelke U. Efficacy of Bach-flower remedies in test anxiety: a double-blind, placebo-controlled, randomized trial with partial crossover. J Anxiety Disord. 2001 Jul-Aug;15(4):359-66.

Share Button