Vitamina C endovenosa

La vitamina C endovenosa administrada en altes dosis és ùtil en el tractament complementari tant del càncer com d’altres malalties. Destaca pel seu efecte antitumoral i per la facilitat amb la que el cos l’absorbeix en ser administrada per via intravenosa.

L’objectiu de les infusions endovenoses és aconseguir concentracions plasmàtiques d’àcid ascòrbic citotòxiques, durant el màxim de temps possible. L’àcid ascòrbic té una estructura molt similar a la de la glucosa, la qual té una elevada capacitat d’entrar a les cèl·lules tumorals.

 Si els nivells de vitamina C no estan en quantitats disminuïdes, el temps de vida mitja de l’àcid ascòrbic en sang és d’uns 30 minuts. La concentració mínima d’ascorbat per destruir les cèl·lules tumorals depèn de la línia cel·lular, ja que algunes tenen una sensibilitat més elevada que altres. L’apoptosi cel·lular és induïda fins i tot quan les concentracions d’ascorbat en sang són inferiors a 200-300 mM, però mantingudes durant 1 hora. Per això és important que la infusió es faci lentament i es pugi la dosi gradualment, ja que l’efecte sol ser lleument acumulatiu, llavors una vegada s’assoleixen les concentracions plasmàtiques requerides de vitamina C, es poden seguint mantenint aquestes mateixes, amb dosis d’àcid ascòrbic inferiors.

 L’ús intracel·lular de l’ascorbat està regulat per la insulina i la glucosa. L’acció citotòxica de la vitamina C es potencia amb: vitamina K3, quinones (CoQ10…), àcid lipoic, vitamina E, Seleni, Vitamina A.

PRECAUCIONS

  • Els dies que no es rep la infusió endovenosa, cal prendre Vitamina C 3-5 grams v.o/dia per tal de mantenir els nivells tissulars basals i per prevenir una crisi d’escorbut com a possible efecte rebot, molt rar, però possible.
  •  Si la dissolució de Vitamina C es fa passa massa ràpid o es fa servir NaCl 0.9% com a portador per fer la dissolució, es pot produir dolor local i sensació de coïssor a la zona d’infusió.
  •  No s’ha d’usar mai sèrum glucosat o dextrosa com a base líquida per a fer a dissolució ja que la glucosa pot estimular el creixement tumoral per augment de la glicòlisi.
  • Degut al fet que l’àcid ascòrbic pot actuar com a agent quelant, alguns pacients poden experimentar tremolors per hipocalcèmia.
  • Possibles complicacions per augment de la volèmia: insuficiència cardíaca congestiva, ascitis, edema, hipertensió arterial.
  • No s’ha de posar mai la vitamina C en forma de bolus, ja que la seva elevada osmolaritat podria esclerosar les venes perifèriques.

CONTRAINDICACIONS

  • Pacients en hemodiàlisi crònica.
  • Formes inusuals d’alteracions de captació del ferro: hemofília, talassèmia major…
  • Dèficit de Glucosa-6-P-deshidrogenasa (G6PD). Es pot produir hemòlisi i coagulació intravascular disseminada.
  • Insuficiència renal coneguda, pel risc de dipòsits d’oxalat càlcic (si no és molt greu, es podria començar amb dosis baixes i suplementar amb 300 mg de magnesi òxid i 10 mg de vitamina B6 al dia per prevenir-ne la formació i controlar). Es tracta d’una contraindicació relativa. L’excreció renal d’oxalat càlcic és més baixa en pacients oncològics respecte els sans.
  • Tumors metastàsics molt avançats, evitar dosis elevades d’entrada ja que hi ha risc de sagnat tumoral.

CAL TENIR ESPECIAL PRECAUCIÓ EN

  • Pacients amb anaplàsia d’alt grau
  • Pacients amb tumors de ràpid creixement i de gran volum tumoral

En aquests casos cal monitoritzar:

  • Pes
  • Sèrie hematològica, FA, Albúmina, Proteïnes totals, GGT, GOT, GPT, Bilirubina total i indirecta, Glucosa, Urea, Creatinina i Clearance, Àcid úric, Colesterol, Triglicèrids, LDH, Calci, Bicarbonats, Clor, Fosfat, Potassi, Sodi.
  • Test Glucosa-6-P-deshidrogenasa
  • Marcadors tumorals i sèrics
  • Clínica, radiologia

I cal començar amb dosis especialment baixes i fer pujades esglaonades i amb petites progressions.

COMPLICACIONS EXTREMADAMENT RARES

  • Dolor sobtat a les àrees de dipòsit tumoral. Hemorràgia tumoral (interna o externa). Inflor. HTA severa. Taquicàrdia. Azotèmia.
  • Són complicacions molts rares, però poden ser fatals i s’han de tractar ràpida i enèrgicament. Si apareixen, cal parar la infusió de vitamina C i tractar la pacient com si es tractés d’un xoc sèptic.
  • S’ha reportat que després d’esdeveniments d’aquest tipus, el tumor s’ha reduït considerablement o fins i tot ha desaparegut. Encara que es tracta d’una situació altament perillosa, aquesta reacció es pot arribar a considerar com la millor resposta al tractament amb vitamina C ev pel càncer disseminat.

Bibliografia

Riordan H.D et al. Intravenous ascorbic acid: protocol for its application and use. PRHSJ Vol.22 n3, september 2003.

Park S et al. L-Ascorbic acid induces apoptosis in acute myeloid leukemia cells via hidrogen peròxid-mediates mechanisms. The International Journal of Biochemistry and Cell Biology. 36 (2004), 2180-2195.

Stephenson C. et al. Phase I clinical trial to evaluate the safety, tolerability and pharmacokinetics of hight-dose intravenous ascòrbic acid in patients with advanced cancer. Cancer Chemother Pharmacol (2013) 72:139-146.

Padayatty S. et al. Vitamin C: intravenous use by complementary and alterbative medicine practitioners and adverse effects. PLos ONE 5(7):e11414.doi:10.1371/journal.pone. 0011414.

Du J. et al. Ascorbic acid: chemistry, biology and the treatment of cancer. Biochim Biophys Acta. 2012 December; 1826(2): 443-457. Doi:10.1016/j.bbcan.2012.06.003.

Duconge J. et al. Pharmacokinetics of vitamin C: insights into the oral and intravenous administration of ascorbate. PRHSJ Vol.27 No.1. March, 2008.

Share Button