Reflexologia podal

La reflexologia, la teràpia de zones reflexes o la reflexoteràpia són termes que descriuen el mateix: l’ús d’un sistema de tocar, de fer massatge, més habitualment al peu- però també es fa en les mans, les orelles, la cara, la llengua o l’esquena- zones on se sap que l’àrea del cos en la qual es fa el massatge, conté el mapa del cos sencer. És una representació hologràfica. Treballar en àrees específiques del peu, o de la zona reflexa corporal escollida, pot influir en altres zones del cos.

La reflexologia no és un simple massatge, és un poderós mètode per mantenir la salut i per reforçar-la, millorar-la, així com per alleujar símptomes o causes de malestar i de malaltia. És una manera de mantenir l’equilibri del cos, ajudant-lo a relaxar-se i propiciant la seva capacitat d’autocuració.

No existeix un clar consens sobre la localització d’alguns punts del cos en les diferents zones reflexes, encara que la majoria es troben en zones similars. Per tant, a causa d’això es diu que no pot ser considerada una tècnica diagnòstica, però sí una tècnica de suport de malalties.

La reflexologia és una tècnica mil·lenària que ja es feia servir a l’Índia 5000 anys aC, a Egipte 2500 aC pels seus metges i a la Xina 4000 anys aC. L’auriculoteràpia pot ser considerada com una forma de reflexologia, encara que sovint s’engloba més en el camp de l’acupuntura.

Abast i limitacions de la reflexologia podal:

La reflexologia és útil en moltes situacions i molt diverses, com ara: alleugeriment del dolor, estimulació de la resposta inflamatòria, escurçar el temps d’infecció, disminuir la hiperactivitat del sistema nerviós autònom, regular la funció i l’equilibri entre el sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic, millorar el son, reduir l’ansietat, millorar les funcions de tots els sistemes incloent el cicle menstrual, ajudar a expectorar, a reduir la irritació cutània en erupcions, èczemes, al·lèrgies, etc. Els seus usos més freqüents són per millorar el dolor, la inquietud, l’ansietat, alleujar contractures musculars (diafragma en vòmits i nàusees, paret abdominal en restrenyiment per treball dificultós del sòl pèlvic) i disminuir les infeccions cròniques.

La reflexologia podal és inadequada en les següents situacions:

Quan la persona no vol rebre-la, quan el terapeuta no està centrat, quan una lesió requereix cirurgia com a única via de reparació (fractura de fèmur, hèrnia…) o quan hi ha un melanoma maligne al peu.

Efectes immediats i tardans de la reflexologia en el cos:

Després d’una sessió de reflexologia, se sol notar un estat general més relaxat. També es pot notar un dolor localitzat o distant a la zona que s’ha treballat, sudoració o calfreds, canvis en la freqüència cardíaca, respiratòria o en la temperatura del cos, nàusees, canvis emocionals, cansament profund i desig de descansar i dormir.

S’han demostrat canvis en el flux sanguini renal després de la reflexologia en voluntaris sans, a través d’ecografies renals. També s’han descrit canvis en la pressió sanguínia, en les arítmies cardíaques sinusals i en l’efecte dels barorreceptors (les terminacions nervioses encarregades de detectar i identificar la pressió en el cos). També es parla que els efectes analgèsic, relaxant i de bloqueig nerviós de la reflexologia poden ser deguts a un estasi sanguini relatiu a la zona afectada (circulació més lenta de la sang per les venes, el que permet que els nutrients i les substàncies corporals amb acció curativa del cos – endorfines, substància P, prostaglandines…- tinguin més temps d’exercir la seva acció).

Share Button