Història

hipocratesDes de l’inici dels temps, els actes mèdics o terapèutics han pretès alleujar el patiment humà fent ús dels recursos que tenien a l’abast. Amb l’arribada i popularització dels fàrmacs de síntesi, a finals del segle XIX, principis del XX, els remeis i tractaments purament naturals van ser progressivament rebutjats en àmpli consens, per la comunitat mèdica científica, quedant així relegats  en la majoria de casos, a terapeutes i remeiers i, oblidant un fet essencial molt important; que l’origen de la farmacopea actual es remunta precisament als principis actius presents en molts remeis naturals.

Malgrat el rebuig de tot el que és natural per part de la major part de la comunitat científica, sempre han existit metges, durant desenes d’anys, una minoria, que han seguit confiant, usant, comprovant i avançant  en la utilitat dels tractaments naturals i en la importància de contemplar la persona en la seva globalitat i apostant per tractaments respectuosos i potenciadors de la salut i de les capacitats de la persona.

El 1990 els metges dels Estats Units es van començar a interessar de nou i, activament, pels enfocaments complementaris en la seva pràctica mèdica. A partir del 1990 alguns hospitals nord-americans van començar a oferir la Medicina Integrativa dins la seva cartera de serveis. El terme “Medicina Integrativa” ha estat popularitzat, entre d’altres, per Deepak Chopra, Andrew Weil i el Príncep Charles (Foundation Integrated for Health -1993).

La Medicina Integrativa, per ser agrupada dins les teràpies alternatives ha estat criticada com a no científica, enganyosa, de quimera … Per provar objectivament els tractaments de la medicina alternativa, el 1991 el govern dels EUA va establir l’Oficina de Medicina Alternativa, que el 1998 es va restablir com el Centre Nacional per a Medicina Complementària i Alternativa (NCCAM) com un dels Instituts Nacionals de Salut.

El Consortium of Academic Health Centers for Integrative Medicine de Minneapolis va ser fundat el 1999 i el 2013 incloïa 56 membres (com la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins, la Facultat de Medicina de la Universitat de Duke, la Facultat de Medicina de la Universitat de Georgetown o la Clínica Mayo). Segons l’American Board of Physician Especialidades a partir de 2014 els metges americans es podran acreditar en Medicina Integrativa.

Una de les àrees on s’ha estès més l’ús de la medicina integrativa és en el tractament i suport de pacients amb càncer i és segurament, un dels principals motius pels que les persones del nostre país recorren a metges integratius. Tot i així, la medicina integrativa és útil a qualsevol tipus de situació, tant per mantenir i potenciar la salut com per a recuperar-la. Existeixen milers d’estudis sobre tractaments diversos usats per la medicina integrativa en pacients amb càncer, amb malalties degeneratives (artritis, artrosi, Parkinson, demències, Esclerosi Múltiple…), malalties cròniques (diabetis, hipertensió, colitis, problemes respiratoris digestius, fibromiàlgia, obesitat, fertilitat i endometriosi, menopausa simptomàtica…) i agudes (estrès, insomni, ansietat, acne, infeccions…). La medicina integrativa fa servir una serie de tractaments per a dolències lleus i benignes, que per la seva seguretat i eficàcia poden ser duts a terme per la població general, amb un correcte assessorament previ.

Els metges integratius rebutgen parlar de medicines alternatives, adoptant a canvi el terme de complementàries, ja que des del seu punt de vista, tots els recursos que ens ofereix la mare Terra per restituir la salut ja siguin naturals, sintètics o artificials, són recursos a tenir en compte sempre i tria d’entre ells, els que són més efectius i respectuosos en cada cas, tenint com a premissa bàsica el Primum non nocere  (el primer: no fer mal) popularitzat per Hipòcrates, i donant les respostes ràpides i efectives que ens exigeix la societat del nostre temps.

Share Button