Evidència científica

file7071303313583Un dels problemes més importants a l’hora de generar evidència científica sobre la utilitat dels tractaments complementaris està en la metodologia requerida per fer estadística, poder comparar resultats i treure conclusions estadísticament significatives que avalen els resultats obtinguts.

Algunes teràpies naturals com l’homeopatia i l’acupuntura, per la seva idiosincràsia, requereixen d’un model científic especial, adaptat a les seves característiques i que necessiten nous processos de validació, el que dificulta la realització de determinats estudis.

Per exemple: en medicina convencional davant d’un simple mal de cap, a la majoria dels pacients se’ls receptarà un paracetamol. Si es vol comprovar l’eficàcia del paracetamol en el mal de cap, es dissenyarà un estudi aleatoritzat de casos i controls, amb sort a doble cec (ni el pacient ni el metge saben què està prenent realment el pacient) amb dos grups de persones (un grup control que rebrà una pastilla placebo en lloc de paracetamol i un grup de casos que sí rebrà el paracetamol) i amb el nombre suficient de participants de característiques similars (edat, sexe, si rep altres tractaments o no …) per poder treure conclusions estadísticament significatives. Se’ls tractarà amb les mateixes pautes (posologia, durada de tractament…), s’analitzaran els resultats de cada grup (els que han estat tractats amb paracetamol i els que han estat tractats amb placebo), es compararan i es trauran conclusions estadísticament significatives sobre la seva utilitat o no.

Doncs bé, aquest tipus d’enfocament és el que es pretén- s’exigeix ​​en les medicines i teràpies complementàries a l’hora de generar evidència científica que les avali, i és el més difícil d’assolir. En aquest tipus de teràpies i medicines no només es contemplen factors com l’edat, el sexe, l’existència de malalties concomitants o altres tractaments…, com fa la medicina convencional, sinó que contempla aspectes molt més globals de la persona com: tipologia física i de caràcter, qualitat i hores de son, qualitat de les digestions, tipus d’aliments que prefereix i rebutja, amb què millora o empitjora el mal de cap, si té algun horari d’aparició en concret o no, en quina part del cap sent el dolor, com és el dolor (pressió, punxada, calor, fred…). Les variables a tenir en compte a l’hora de triar el tractament idoni són tan àmplies i variades que fa molt complicat poder realitzar estudis científics com els que es realitzen en medicina convencional; és molt difícil trobar suficients pacients amb característiques similars.

Una altra limitació per poder realitzar estudis a les medicines complementàries és que moltes d’elles actuen per diferents vies, tenen diferents mecanismes d’acció que davant estudis tan reduccionistes com els que es realitzen en medicina convencional, no poden ser valorats o fins i tot, acaben sent un impediment per poder obtenir resultats objectius que demostrin la seva eficàcia.

A més de la dificultat per a generar ciència sòlida que recolzi els tractaments usats, s’hi afegeix la de poder localitzar adequadament els estudis que s’ha publicat al respecte. En cada àrea de coneixement, els estudis queden arxivats o classificats per paraules clau que faciliten, en teoria, la seva recerca. El problema és que aquestes paraules clau poden ser diferents, segons els autors de cada estudi, i si no es posen les paraules exactes que aquests han triat per poder localitzar el seu article, la recerca es complica molt. Per a molts tractaments, les paraules clau poden ser tantes i tant variades que a vegades trobar l’article desitjat pot requerir temps i molta paciència. Algunes de les paraules clau d’utilitat per trobar articles al Pubmed sobre els tractaments que es desitja conèixer amb més profunditat de la medicina integrativa, són: Phytotherapy, Medicinal herbs, Medicinal plants, Aromatherapy, Essential oils, Essential oil, Essence, Homeopathy, Nano medicine, Supplements, Natural supplements, Oral supplements, Dietary supplements, Diet, Nutrition, Nutritional, Vitamin, Omega 3, Supplementation, Alternative medicine, Complementary medicine, CAM, Natural medicine, Natural chemopreventive treatments, Natural chemoprotective agents, Radioprotective, Radioprotection, Immunomodulating, Adaptogenic activity, Anti tumor activity, Intravenous vitamin C… Combinades entre elles i amb la substància o tractament sobre la que es vol aprofundir el coneixement. La recerca encara es pot arribar a complicar més si es té en compte que les plantes i els olis essencials poden estar classificats amb el seu nom llatí, el seu nom popular en anglès, en el cas de les plantes de la fitoteràpia xinesa, de l’ayurveda o el xamanisme amb el nom tradicional que els ha atorgat la medicina que les sustenta… així com també poden trobar-se estudis que parlin de l’activitat i seguretat d’una molècula bioquímicament definida.

No obstant això, els facultatius en Medicina Integrativa ens esforcem diàriament per donar la credibilitat i el prestigi que es mereix aquest tipus de medicina i d’enfocament de la salut i, regularment apareixen estudis de molta qualitat que donen suport a la seva utilitat mèdica. Hi ha molts estudis científics en teràpies i enfocaments complementaris com la fitoteràpia, l’homeopatia, l’aromateràpia, la nutrició o les visualitzacions, entre moltes altres que acrediten i expliquen la seva utilitat en aquests i altres tipus de malalts i malalties.

Share Button