Enfocament holístic i pensament sistèmic

teoria general de sistemesEs basa en la Teoria General de Sistemes TGS (elaborada per Ludwig von Bertalanffy biòleg, tot i que el seu origen es remunta als orígens de la ciència i de la filosofia, Aristòtil, Heràclit, Hegel: Tot té a veure amb tot) que apareix com una metateoria. Com a ciència emergent, planteja paradigmes diferents als de la ciència clàssica.

La ciència de sistemes observa totalitats, fenòmens, isomorfismes, casualitats circulars i es basa en principis com:

  • la subsidiarietat: el més pròxim al ciutadà possible.
  • la pervasivitat: penetrant, generalitzat, estès.
  • la multicausalitat: estructura metodològica que busca donar resposta a un problema a partir de la identificació d’un conjunt possible de causes que el generin.
  • el determinisme: doctrina filosòfica que sosté que tot esdeveniment físic, incloent el pensament i les accions humanes, estan causalment determinats per la inalterable cadena causa-consciència i, per tant, l’estat actual determina, en algun sentit, el futur.
  • la complementarietat: concepte introduït per Niels Bohr, físic danès. Es refereix a què tant la matèria com la radiació presenten característiques ona- partícula. Ona i partícula són estats complementaris, unes vegades es comporten com a ona i altres com a partícula, perquè si no són ni una cosa ni l’altra, simplement no existeixen abans de l’observació. Ona i partícula existeixen en una superposició d’estats. L’observador interactua amb el sistema, de tal manera que el sistema no té una existència independent: tenim un coneixement limitat, sabem el que un electró fa quan l’observem, però , no sabem res del que està fent quan no l’observem. Res és real, a menys que ho observem. Així mateix, la definició lingüística entén complementari com que serveix per complementar o perfeccionar alguna cosa) i, d’acord amb les lleis trobades en altres disciplines i, mitjançant l’isomorfisme, tenir la mateixa estructura, planteja la comprensió de la realitat com un complex, amb el que aconsegueix la seva transdisciplinarietat i multidisciplinarietat.

Cada organisme forma un microcosmos dins el macrocosmos, no som éssers aïllats, vivim en un delicat i constant equilibri dinàmic amb el nostre entorn ambiental, familiar i social . Des del meu punt de vista, crec que un equilibri saludable i respectuós amb l’entorn és bàsic per a un estat de salut global òptim i que cal disposar de recursos i tractaments destinats a la millora d’aquest.

En aquest sentit s’hauria d’enfocar la gestió de la relació amb el macrocosmos des de dos punts complementaris:

  • Atenció al cuidador
  • Consciència i millora de les relacions interpersonals i dels factors ambientals potencialment desestabilitzadors del sistema.
Share Button